Make Death Soft Again
MAKE DEATH SOFT AGAIN és una línia de recerca artística que explora com redissenyar la cultura material de la mort des d’una perspectiva ecofeminista i comunitària. A través de l’experimentació amb biomaterials, tèxtils, residus orgànics i processos de transformació biològica (tints naturals, fermentació), la recerca es pregunta quins altres materials, objectes i rituals podrien acompanyar la mort.
La recerca parteix d’una crítica a les infraestructures funeràries contemporànies, dissenyades per estabilitzar, encapsular i separar el cos de l’entorn. Materials impermeables, tractaments químics, taüts segellats i dispositius de conservació configuren un règim tècnic que interromp o invisibilitza els processos de descomposició. Davant d’això, MAKE DEATH SOFT AGAIN proposa imaginar formes de relació amb la mort que no es basin en la contenció, sinó en la porositat i la continuïtat material amb els cicles de la vida.
MAKE DEATH SOFT AGAIN articula un conjunt de recerques, prototips i instal·lacions que assagen una cultura funerària capaç de sostenir la fragilitat sense ocultar-la i de reintegrar la mort dins d’una ecologia ampliada de relacions entre cossos, comunitats i territoris. Aquests projectes funcionen com a variacions d’una mateixa pregunta: Què significaria fer la mort tova una altra vegada?
Per a nosaltres, significa recuperar la possibilitat de tocar-la, vetllar-la i sostenir-la col·lectivament. Substituir la duresa del formigó per la humitat de la terra. La impermeabilitat per la porositat. L’aïllament per la comunitat. El control per la confiança en els processos naturals de transformació i descomposició.
Fer la mort tova implica reconèixer que els cossos es transformen: esdevenen terra, microorganismes, arrels, aliment i paisatge. Morir com un procés continu d’interdependència material amb altres formes de vida.
