Taller de escriptura en torno a la mort
DU-DA / Morir Guay · Centre Cívic Casa Elizalde 18/03/26
En el marc de Aixó també passsará, el talller Morir y ser (otra) borrasca va proposar un espai d’exploració col·lectiva al voltant de la mort, entesa no només com a final biològic, sinó també com a trànsit, transformació i part inseparable de la vida. Un llindar que travessem en allò simbòlic i en allò material, i que dona forma a la nostra experiència d’estar vives.
Al llarg d’aquests anys d’investigació, la lectura ha estat una companya fonamental per a DU-DA / Morir Guay. Els llibres, les paraules i els relats ens han permès apropar-nos a la finitud, assajar altres maneres d’anomenar-la i obrir preguntes allà on el llenguatge habitual sembla quedar curt. El taller va néixer d’aquest recorregut i de la voluntat de compartir l’escriptura com a pràctica d’exploració, escolta i transformació.
Parlar de la mort no ha de ser necessàriament un exercici morbós ni solemne. Pot ser una manera de pensar la vida des dels seus límits i parar atenció a les pèrdues, les ruptures, els comiats i els canvis irreversibles que travessen qualsevol existència. No es tractava necessàriament d’abordar el final biològic, sinó també els dols, petits i grans, que ens transformen.
A partir de lectures d’autores i autors que han abordat la mort des de perspectives diverses —el dolor, la serenitat, la fragmentació de la memòria o la impossibilitat de narrar—, i mitjançant exercicis pràctics, vam explorar què passa quan el llenguatge s’enfronta a la pèrdua. Què passa amb la veu i amb el record? Com podem anomenar allò que costa de dir, allò que no acaba de tenir sentit o allò que només podem expressar a mitges?
La proposta convidava a experimentar amb els silencis, les interrupcions i els fragments, sense buscar respostes definitives ni relats tancats. De vegades, el dol no produeix històries completes, sinó restes, imatges disperses i paraules que amb prou feines arriben a anomenar el que ha passat. També aquí pot emergir una forma de sentit.
