En el marc del Laboratori d’Arts Contemplatives, hem investigat els rituals funeraris i les formes de relació amb la mort des d’una perspectiva ecofeminista, preguntant-nos com podem imaginar altres maneres d’acompanyar la mort i de relacionar-nos amb els cossos després de la vida.
Un cos mort és rentat amb solucions desinfectants, injectat amb formaldehid, maquillat per sostenir una imatge recognoscible, suturat, segellat. Els fluids són substituïts, els teixits alentits, l’olor neutralitzada. La descomposició es converteix en un problema a gestionar. El cos esdevé contenidor químic: conservants, vernissos, teixits sintètics, fèretres hermètics. Materials pensats per resistir el temps més que no pas per dialogar-hi. La mort, així, es desplaça fora del cicle: encapsulada, higienitzada, administrada.
Proposem entendre la mort com un procés ecològic de transformació i retorn. Les fibres vegetals, la humitat, els microorganismes i el propi territori formen part d’un sistema en què la matèria es transforma i desapareix per esdevenir, al seu torn, aliment per a altres formes de vida.
El resultat d’aquesta recerca és una mortalla experimental biodegradable, concebuda com un cos-embolcall: una superfície tova, porosa i viva que acompanya la transició entre la vida i la descomposició. La peça ha estat elaborada a partir de fibres i matèries vegetals de rebuig recollides a l’entorn de Can Bordoi, i incorpora processos d’experimentació amb materials orgànics i tints naturals.
Amb el suport de:
